Historia de la Merello Dins del barri érem un grup de gent que pertanyíem a diferents Comissions de falles, i tots els anys els veïns quan ens veien eixir de casa vestits de fallers ens deien: cal fer una falla!. Era un barri que no en tenia cap i els veïns volien apropar la festa fins les seues cases. Ja que insistien tant, va ser quan el nostre President fundador, càrrec que va exercir durant vint anys, junt amb un grup de famílies que coneixien el funcionament de la nostra festa, es van posar en marxa. Una vegada format el primer grup de persones disposades a fer esta faena, mancava molt de treball per a fer, però amb molta il·lusió i sacrifici es va aconseguir este propòsit. Va ser l'any 1979-1980 quan es va plantar la pimera falla ,s'anomenà Falla Eduardo Merello com l'avinguda on es plantà. Posteriorment es va canviar el nom de l'avinguda, però la comissió va decidir que la falla tinguera el mateix nom en referència al gerent que més temps va estar al front de la factoria d'AHM.
Van ser anys de molt de treball i esforç per part de tots els fallers de la comissió i junt amb la col·laboració de tota la gent del barri, prompte es va col·locar la nostra falla en l'escalafó més alt. Es va aconseguir tindre el major número de fallers censats en tota la història de les falles, es van plantar els millors monuments i es van portar les millors orquestres i lluir les més boniques comparses i disfresses. Així ho certifiquen els premis que hi han en el nostre casal.

També podem presumir de ser pioners amb la celebració de la Setmana Cultural. Va ser l'any 1984 en la segona quinzena del mes de setembre, la nostra primera setmana cultural, tradició que encara continua. Les nostres setmanes culturals sempre s'han caracteritzat per dedicar-les al coneixement de les nostres empreses i tradicions del nostre poble, així com la nostra cultura que formen part de les nostres arrels. La nostra falla ha estat una de les més participatives en activitats culturals, esportives i jocs de taula, distinció que tenim en el nostre poder. Cal destacar que en l'any 1999 un membre de la nostra comissió va guanyar el premi al cartell anunciador de les falles de Sagunt.

Algunes membres de la nostra comissió han segut representants en la Junta Fallera de Sagunt, així com també han tingut 4 falleres majors i 2 falleres majors infantils de la comarca. Hem tingut l'honor de que un prestigiós compositor com Josep Sanchis Cuartero va compondre l'himne de la falla Eduardo Merello, així com el pas-doble que porta el nom del nostre president fundador. Comptem amb falleres que han abastit la màxima recompensa de la Junta Central Fallera i de Junta Fallera de Sagunt. Hi havia un altre repte per aconseguir, l'adquisició del nostre casal i per fi va ser al'any 2001, quan la nostra falla a més a més va crear un guardó en homenatge al nostre President, Manolo Cosín, que porta el seu nom i sempre s'atorga a una persona que per un motiu o un altre està vinculada al món de les falles.

Qui fou Eduardo Merello? Eduardo Merello Llasera fou el gerent que més temps va permaneixer al front de la factoria dels Alts Forns de Biscaia. Encara que en principi va fer una greu oposició cap a l'empresa Siderúrgica del Mediterrani, quan aquesta fou adquirida a partir de 1941 per A.F.B., va posar gran entusiasme durant el seu mandar per a que hi hagués, tant dins com fora de la fàbrica, una comunitat de gent amb gran benestar. Inclús en ocasions fou tant el seu desig, que en certes esferes va arribar a destorbar que aquest dedicara certes despesses en detriment dels dividents de l'empressa per a millorar la qualitat de vida d'aquest poble. No va regatejar esforços per a millorar y embellir nostre poblat del Port, i donat que per aquells moments els serveis municipals eren prou escassos, va espentar a que la Junta Procultura i Millores feren certes obres com ara: voreres de carrers, un control per a que cada veí fera allo que volgués, etc... Va construïr l'edifici d'Ensenyament Mitjà (ara Tinença d'Alcaldía), on molts veïns d'aquest poble han pogut realitzar el seus estudis. Entre els xalets de la Gerència i la llaminació de xapa grossa, va construïr un gran parc per a que fos un lloc de passeig i d'escampament per al poble. Allí es van celebrar durant dos anys seguits les festes patronals del poble, inclús va patrocinar la construcció, en aquest lloc, d'una plaça de bous on es van celebrar jonecades sense picados y diversos espectacles. Va recomanar que es projectés un altre gran parc des de l'actual Escola de Begonya fins a la fàbrica, per així tractar de separar les vivendes de la fàbrica i que el poble creixera el més separat possible d'ella. Entre altres projectes trobem el que es realitzara l'Avinguda Camp de Morvedere (abans Avinguda Eduardo Merello) i la realització del Dic, amb un tipus de passeig al llarg de la platja i d'accés al moll. Durant la seua gerència apart de l'adquisició de la Siderúrgica del Mediterrani, va destacar també l'adquisició de les mines d'Orconera y d'Alquife, així como la fundació de Sefranito i Saltos de Zadorra. Fou nomenat Subsecretari d'Indústria, a partir d'ahí practicament es va perdre el contacte amb el poble del Port de Sagunt. D. Eduardo Merello Llasera va morir a Madrid un 19 de juliol de 1970, i com Associació Cultural Falla Eduardo Merello volem que aquestes línies serveixquen per a rendir Homenatge y en record de l'historia d'aquest poble.

Nostre compositor: En Josep Sanchis Cuartero Nascut al Port de Sagunt en Febrer de 1926. Als 9 anys d'edat reb les seues primeres lliçons de música i ja es sent des del principi, al seu fur intern, músic. Esclatà la Guerra Civil i amb aixó es va interrompre la seua educació musical i encara recorda amb estima com el seu mestre En Nicolau García Ibàñez quasi amb llàgrimes als ulls, li dona un métode de solfeig, d'aquells que utilitzaven abans, per a que seguira llegint música encara que fos sense la seua ajuda. Acabada la guerra recentment i encara amb els pantalons curts inicia la seua vida laboral a A.F.B (donada la condició de ser orfe de pare des dels 8 anys). Aquesta circunstància també li dificultava per dedicar-se a l'estudi de la música. No obstant i encara amb els escasos mitjans que disposava al seu abast, no va cedir en la formació musical, estudiant solfeig, instruments, armonia, direcció, formació de coral, etc... Els que bé el coneixen i escolten, diuen que fou un gran saxofoniste. Va obtenir a 1955 i després d'una serie d'examens al Convervatori de Valencia, el títol de professor. Als anys 40 sìntegrà a una xicoteta banda del Port, i comença a sentir gran il·lusió per tocar tots els instruments, a més del domini del saxofó y clarinet, estudià i tocà la trompeta, trombó, bombardí i el baix. Amb el baix arribà inclús a tocar grotescament alguna polca per a trompeta, i amb el fagot a tocar obres de Bethoven. També va estudiar 4 cursos de violí. La qualitat que sempre ha poseït, és la d'èsser un gran llegidor musical, la d'interpretar un paper a primera vista, cal recordar les seues actuaciones amb grups professionals que venien al Port, espectacles musicals, revistes, sarsuela, etc... que es celebraven al teatre Victòria (ara Casa de Cultura). A banda de la seua formació autodidàctica, el seu perfil musical es deu als seus mestres que per ordre de dades citarem: En Nicolau Garcia Ibañez i En Frances Infer (en clarinet i trompeta) tots dos de la Banda Municipal de València. En Miquel Villar Gonzàlez conegut music, mestre i compositor notable del nostre poble, En Joan Romero de gran mida musical però que no va trascendir com es mereixia, En Vicent Martí, oboe soliste de l'orquestra Municipal de València, que fou creador d'una escola amb múltiples seguidors. És autor de més de 80 composiciones de música coral dels que té editat dos llibres. A més ha escrit: - "Himne Faller Saguntí" amb lletra de N'Antoni Andrés Fuertes. - "Abén Bahari" marxa mora, escrita per a la comparsa Abén Bahari de Sagunt. - "Llancers de Morvedre" marxa cristiana per a la comparsa del mateix nom. - "Falla Eduardo Merello" pasdoble de concert per a la nostra falla i que fou estrenada per la Lira Saguntina a un concert celebrat a la Casa de Cultura el 2 de desembre de 1995. Aquest pasdoble va quedar finalista al concurs nacional de pasdobles del camp de Cartagena, la final es celebrà el 24 de maig del 1997 quedant dins dels 5 millors. - "Himne a Canet d'En Berenguer" per a cor i banda, lletra de N'Antoni Andrés Fuertes. - "Gloria a Estivella" himne per a cor i banda, lletra d'En Santiago Brú i Vidal. - "Port de Siles" marxa, "Sagunt inmortal" pasdoble concert, etc... Al 1994 va aconseguir el tercer premi nacional de composició al concurs celebrat al camp de Cartagena, asolint inclús ser finalista amb altres tres composiciones. Ha segut fundador de : - Massa Coral de E. i D., a l'any 1951. - Coral polifònica Portenya, a l'any 1959. - Coral Sant Josep, a l'any 1979 Amb les masses Corals ha realitzat actuaciones a gran part d'Espanya: Astúries, Madrid, Granada, Torrevella.... Va gravar als estudis Philips de Madrid i amb l'Orquesta Nacional de Dances Guerreres del Príncep Igor de Barodí. Va obtenir el segon premi al concurs nacional d'Habaneres de Torrevella i ha segut inspirador, assessor i redactor de les basses del concurs de Masses corals de Sagunt. A l'actualitat és mestre director de la coral Sant Josep de Port de Sagunt. Es membre de l'associació de compositors Sinfònics Valencians.

Tenim un nou casal El passat 14 de setembre de l'any 2001 complirem un somni, una realitat que ens forçà un malson. Si per qüestions diverses tinguerem que abandonar aquell local que era el centre de convivència de falleres i fallers, socis i simpatitzants, després de molt de treball ja tenim el nou. Ha costat molt, econòmicament i també en l'apartat del treball. S'ha de destacar l'esforç d'un grup de fallers que s'han convertit en obrers, pintors, electricistes, fusters, decoradors, netejadors... per a fer realitat este somni. Ja hem fet una Setmana Cultural en el nou casal, situat en el carrer Palància número 46. Ara que ja és una realitat volem que este local signifique un punt de trobada per a totes les falleres i tots els fallers de la nostra comissió i també els socis. Ara és el moment de gojar el casal en germanor i en harmonia perque el casal és això: la casa de tots. Una falla no existix sense casal. Això ningú pot dubtar-ho. Sense casal no es pot cobrar la quota, ni les loteries, ni pagar-les. Sense casal no tenim convivència, no podriem fer sopars ni dinars, ni seria el lloc on ens preparem eixes disfresses que ens fan guanyar premis. En el casal ens reunim, parlem, raonem, discutim... tot en l'objetiu de fer gran la nostra festa, les falles i de manifestar així la nostra manera d'entendre i ser valencians. La paraula casal té un significat molt especial en valencià ja que la ciutat de València sempre ha sigut Cap i Casal del Regne. En eixa definició trobem eixe sentit de casa comuna i les ganes dels valencians de treballar en comunitat en defensa d'una identitat i d'una cultura. Per això, en estes dates tan especials hem de dir que el nostre casal és el casal de tots aquells que senten d'una manera molt especial el ser valencià. L'acte de la inauguració va ser molt especial perque tinguerem l'honor de que ens acompanyaren en eixe dia leas falleres majors de la comarca i els representants d'atres falles del Camp de Morvedre. El retor de la parròquia del Carme, Pepe Gascó ens feu el favor de beneïr les instal·lacions, purificar els quatre murs d'un projecte comú que camina cap al quart de segle, cap els 25 anys... la nostra falla, la de tots: Eduardo Merello. El casal està obert i en la gran faena que s'ha fet demostrem que les falles no són sols uns dies de març: és tot un any d'esforç, de suar, d'il·lusionar-se, d'enfadar-se i reconciliar-se i de fer tot per la cultura i el reconeixement de la nostra intocable identitat valenciana. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible esta realitat i als que ho han recolzat.

Primer Mig Any Faller

[Pujar]